Pels Camins dels Matxos 2009

Els Matxos van anar molt bé i estic super eufòric. No tinc gaire temps per parlar-ne.

Faré servir el sistema del Jordi Casanovas que és molt efectiu:

M’HA AGRADAT:

Tot!

M’ha gradat anar a una caminada juntamente amb els amics d’Alpens.

M’ha agradat retrobar-me, (encara que fos per poca estona) amb els amics del CEI: el Paco, el Pedro, el Miquel, el Xavier… i també tots els altres, el Fermí, el Pedro, els de Banyoles, etc. etc.

M’ha agradat molt poder parlar uns momentets amb la Txell i també amb la Bet.

M’ha agradat fer petonets a la fada bona de les caminades, la Dolors Puipui, la noia amb el somriure més preciós i constant que conec.

M’ha agradat córrer i caminar amb totes les meves forces, sempre en un punt proper al límit però sense passar-lo mai, controlant la respiració, el beure, el menjar, el ritme; sense treva a les pujades i aprofitant les baixades per recuperar. Ha sigut fantàstic!

M’ha agradat comprovar que els entrenaments i els sacrificis comencen a fructificar: he rebaixat d’una hora i mitja el temps de l’any passat, arribant a Torelló al punt de les 11 hores, (segons els organitzadors passaven 2 minuts, segons el meu rellotge en faltaven, però això tant se val).

M’ha agradat veure com la boira del matí es quedava a baix, aixafant la plana amb tots els problemes de la carretera, de la ciutat, del despatx, de les hipoteques... La boira ho aixafava tot i jo m’enlairava Bellmunt enllà, lliure i content!

M’ha agradat el bosc, ple de primavera, de força, d’aigua escampant vida per tot arreu.

M’han agradat el Molí del Salt, la Grevolosa, les vistes del Puisacalm, Cabrera...retrobar i tornar a descobrir els paisatges coneguts i familiars, tan propers!

M’ha agradat el camí ple de fang i d’aigua, que m’ha permès xipollejar i córrer com un boc darrera d’una cabra.

M’ha agradat veure la cara d’espant del Toni d'Alpens, cada vegada que els atrapava als avituallaments, (je, je, je, només m’ha pogut guanyar 10 minutets, al final...).

M’ha agradat córrer amb l’Enric d’Alpens i el Pedro de Corredors.cat, veure com em seguien a les baixades i se n’anaven a les pujades...

M’ha agradat molt que els amics d’Alpens m’aplaudissin i esperonessin a l’arribada, (gràcies, de veritat!).

M’ha agradat molt i molt que la Isabel i el “seu” Toni m’esperessin pacientment a la porta de casa seva només per veure’m arribar a Torelló!

NO M’HA AGRADAT:

Doncs res de res de res!

Ara, a continuar entrenant, La Romànica i, si puc, la Marató Forestal, a Sort!