Dia d’emocions a flor de pell, ahir. L’any 1990, quan varem començar aquesta aventura de la 3 comarques, poc em podia imaginar que, un dia com el d’ahir, a un mes dels meus cinquanta anys, correria pels boscos del meu poble envoltat de més gent que mai, de més amics i amigues que mai.
El món de les curses i de les caminades s’ha apoderat d’una de les facetes més importants de la meva vida que, gosaria dir, no tindria gaire sentit sense els innombrables kilòmetres de camins recorreguts.
Córrer ahir era, “només”, un entrenament. En un entrenament no t’hi jugues res, es tracta de millorar el teu estat de forma físic i mental.
Córrer ahir era, “només”, una cursa. Ja sé, (des de sempre) quin és el meu nivell i el paper que puc arribar a fer en la classificació general de les curses.
Córrer ahir era, “només” provar el nou recorregut proposat pels organitzadors actuals de la 3 Comarques.
Però córrer ahir era, “també”, provar de fer el recorregut amb tots les meves forces, amb la intenció premeditada d’arribar a
Córrer ahir era, “també” i una vegada més, fer-ho pels “meus” boscos i senders, davant la “meva” gent, els més propers, els de cada dia i de tota la vida. Quin plaer saludar i sentir-se agombolat per cadascuna de les persones que trobava als avituallaments, a les cruïlles, a l’arribada...
Córrer ahir era, “també” saludar els amics i amigues de les curses i caminades, (Corredors.cat, Olímpic de Manlleu, Aire Esports, etc. etc.), mostrar el “meu” territori, compartir l’esforç del “meu” poble organitzant una cursa fantàstica, celebrar a
Córrer ahir era, “també” veure, parlar, riure amb una de les meves fades bones que el món de les caminades m’ha permès conèixer:
Córrer ahir era, “també” un record sincer pel Ferran. Un record directe, de tu a tu, entre ell i jo, en el moment màgic de passar per Puig-cornador...
Córrer ahir va ser una experiència única, inoblidable!
Gràcies als que m’han acollit, gràcies als que heu vingut de fora, gràcies als que no heu pogut venir però volíeu...!
Gràcies a tots i a totes els que heu fet possible aquesta jornada increïble!
9 comentaris:
Ara veig clar la ddenominació de Joan 'el poeta' que et va donar la Dolors ahir a la fonde d'Alpens....
Felicitas per la cursa i dóna records al Joan Enric
Cursa espectacular i molt ben organitzada, amb molts avituallaments i un dia sensacional
Del club excursionista Sant Quirze n'hi varem venir 3 més, i ens ho varem passar molt bé!
Teniu una cursa fantàstica i tota la gent del poble hi col·labora.
Moltes feliciats.
David
Massa,
Això de “poeta” cada vegada em ve més gran. Però he de reconèixer que m’estimula a intentar escriure, tot i que em costa molt!
JC Carles,
M’agradaria que els organitzadors llegixin tots els elogis que s’estan escrivint aquests dies. No sé pas si en són conscients… Els hi faré arribar les teves paraules. Gràcies en nom d’ells.
David,
Em sap greu no haver-vos reconegut i/o vist. A veure si quedem algun dia!
Bones Poeta!!
Jo també us voldria felicitar, i tant que sí!! Una cursa molt ben organitzada, molt ben senyalitzada, uns paisatges preciosos, un circuit exigent, punts d'animació espontanis amb la quitxalla del vostre poble, molt engrescadors i divertits...i que per una novata com moi, va fer que disfrutés com una cabreta. Lectors del blog del Poeta us recomano next year participar a la cursa de Muntanya 3 comarques!!
I també vaig tenir la oportunitat de conèixer els teus compis, com la Leni, a l'ermita de Sta Margarida. Sàpigues que en aquell control, els teus compis estaven molt ben acompanyats: una immensa VACA, tota sèria ella, els mirava de reull constantment, jejej.
També em va fer molta il·lusió poder saludar a la teva Deli i al teu Guillem, encantadors....
I bé, Poeta, novetat: el diumenge em vaig "rebatejar", yes, yes.... recordes que te vai explicar que vai arribar al capdamunt del Puig Cornador cargolada com un cargol, el nas a un pam de terra..
Conseqüencia, a part de molèsties a les lumbars, ara me autonomeno Cargolina puipui, què et sembla? jiji
Poeta, moltes gràcies per tot.
Confio que ja estiguis recuperat i ben ready per Cap de Rec.
Una molt bona abraçada
Cargolina puipui
Cargolina Puipui,
Menjarem confits del bateig?
Una abraçada!
Aquesta vegada me l'he perduda, tot i que l'he feta diversos cops: ara no toca! (que deia aquell senyor tan prosaic o més elegantment, poc poeta...)
De totes maneres, el Puigdon per mi té ressonàncies de solitud, boscos d'un fred punyent i alterosos paisatges veins. Algun dia t'ho explicaré (i tu encara m'has d'explicar moltes més coses!)
Sort a Capderec
Luigi,
Em tens tot intrigat. A veure si ens veiem i m'expliques això del Puigdon , (o vols dir el Puigcornedor?).
Bé, el Puigdon, Puigcornador, Santa Margarida, Puigcercós, Matamala... en fi, aquelles teves contrades
No és cap misteri, però aquí seria massa llarg
Publica un comentari