Aquest any m’he programat un “campionat” personal que pretén combinar les marxes de resistència amb les curses de muntanya. D’aquesta manera segur que no aconseguiré cap trofeu però, a l’hora de confeccionar el calendari, he tingut en compte, sobretot, les proves que em resulten més atractives i, també vull donar preferència a les que geogràficament són més properes a casa per tal d’estalviar (diners i també el temps de ser fora de casa).
El proper diumenge em toca córrer la Marató de muntanya de la Vall del Congost, amb 2.700 m. de desnivell positiu, (o sigui, 5.400 m. acumulats). És per això que ja fa dies procuro entrenar amb desnivells.
Aquest dissabte vaig decidir anar a fer una mica el “matxitu”, o sigui entrenar per terres dels “Camins dels Matxos”. Fet i fet vaig acabar fent ben poca ruta del què són els “Camins...” però el paisatge era el mateix o molt pròxim. Aquest és el resum:
Vaig deixar el cotxe uns 3 km. més amunt de Vidrà, en direcció a Sant Bartomeu de Covildases, just abans d’una mena de xalet modern d’arquitectura esperpèntica, anomenat “La Barraca”. De la pista en surt un caminet en direcció al Pic de l’Àliga que s’enfila per una baga preciosa. Al cap de mitja hora era a dalt la carena de Curull on enllaçava amb la ruta dels Matxos fins el Coll de Sant Bartomeu i la Font Tornadissa.
Des de la font, en comptes de pujar al Puigsacalm, vaig desviar-me cap a Pla Traver. El camí tenia encara un bon gruix de neu, per sort, a aquella hora del matí, encara suficientment dura com per caminar-hi per sobre. A Pla Traver, amb l’ajuda del mapa vaig trobar un camí que baixava de dret fins a sortir per sobre del conegut Salt de Sallent, (no confondre amb el Salt de Sallent de Rupit!). El salt és impressionant, (crec que són uns 80 metres!) i més ara que hi baixa un bon cabal d’aigua!
Vorejant el precipici cap a l’esquerra es troba el camí de les escales que baixa fins el peu del salt i d’aquí, després de creuar la riera, el camí continua baixant fins a una zona de pícnic, (Pla d’en Xurri, 605 m.) ja molt propera a Sant Privat d’en Bas.
Feia poc mes de 2:40 hores que havia sortit i davant meu tenia una tirallonga de més de 900 m. de pujada. Vaig fer una petita parada al restaurant de Cal Turó. Pensava que si anés amb la gent del corredors.cat possiblement la parada la faria a “dins” del restaurant, no ha “fora” com feia ara.
La pujada per les Olletes, Santa Magdalena i el Puig dels Llops és llarga però el bosc és extraordinari i molt agraït.
Finalment, després d’una hora i mitja de pujada arribava al Puigsacalm, (1.514 m.) amb els seus paisatges oberts, amples, inabastables. Vaig menjar un plàtan i avall que fa baixada!
Font Tornadissa, Sant Bartomeu i tres quilòmetres inacabables per la pista fins a trobar el cotxe. En total van ser 5 hores de fer el “matxitu” tot esperant la cursa d’Aiguafreda, (que Déu i l’Abuelo ens agafin confessats!) i l’entrenament previst amb la gent de corredors.cat per a primers d’abril, altre cop per terra dels Matxos.
Ja no podem parar!
Salut!
(Penjo una fotografia que he trobat a la xarxa, tirada des del cim del Puigsacalm. M’agrada perquè s'hi veu la carena de Puigcornador i Santa Margarida, just per sota del Pedraforca.)
