Des del camí, visc. Potser caminant, potser aturant-me a un costat, però sempre des del camí.
Verd dels camps,
mirall del teu mirar,
brogit del riu,
ressò del teu riure,
pluja que no cessa,
tristesa.
Tot és ple de tu.
He d'entendre el que temo?Només una abraçada, Joan. I records al Toni...
Si, Roser, la Isabel va morir el passat dimecres.En aquests moments estic més emprenyat que trist. Una enganyifa, tot plegat.
http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/2010/06/tot-es-el-mateix.html
Publica un comentari
3 comentaris:
He d'entendre el que temo?
Només una abraçada, Joan. I records al Toni...
Si, Roser, la Isabel va morir el passat dimecres.
En aquests moments estic més emprenyat que trist. Una enganyifa, tot plegat.
http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/2010/06/tot-es-el-mateix.html
Publica un comentari