Serra de Picancel: una volta recomanable, (o no)

Aquest diumenge he fet una interessant volta per la Serra de Picancel. La idea va néixer arrel d’un llibre de rutes molt interessant que va sortir publicat l’any 2005: L'alt Berguedà en 27 itineraris . Un dels itineraris transcorre per aquesta serra qualificada pels autors com a “serra d’aires montserratins”. Certament és com un a petita Montserrat situada al costat del pantà de la Baells. Les seves formacions rocoses són idèntiques, els seus camins plens de còdols i pedres, les seves canals estretes i costerudes.

Els itineraris d’aquest llibre hi són descrits amb una exactitud remarcable, amb incorporació de comentaris ajustats i interessants. Amb ell he passat molt bones estones i he fet excursions per llocs i camins ben poc concorreguts, descobrint raconades sempre sorprenents. És en definitiva, un llibre molt recomanable.

Però, és clar, els llocs canvien i la raça humana s’entesta en transformar, ( a vegades per bé i massa sovint per mal) el paisatge. Llavors les descripcions dels llibre deixen de ser ajustades i el caminador queda ben despistat sense saber cap a on anar per no perdre la ruta. Actualment, de moment, (mentre els americans no decideixin el contrari) el GPS és una bona eina que supleix en part aquestes febleses del llibre de rutes. Però el caliu i la saviesa que transmeten els llibres no es pot suplir amb cap maquineta.

Al web de wikiloc es poden trobar rutes de pràcticament qualsevol lloc, i el Picanel no n’és pas una excepció.

Però enlloc, enlloc no trobava una ruta que anés per tota la carena de la serra, especialment una ruta que permetés anar de la Salga Aguda, (1.172 m, punt més alt de la carena) fins al Serrat del Migdia, (1.082 m.) sense haver de perdre alçada d’una manera excessiva, (en teoria, caldria baixar fins gairebé el Portell de l’Ovellar, més 400 metres més avall)

En el llibre, la descripció de l’itinerari, diu ben clarament que més enllà del Coll de Pic de Perris ja no es pot continuar per la carena. I les rutes de wikiloc, invariablement s’acaben a la Serra dels Gira-sols, a l’Est d’aquest coll o bé al Pic de Perris, a l’oest. Però mai no trobava una ruta que enllaces els dos llocs.

Però veta-ho aquí que, buscant per la xarxa, (què no es troba a la xarxa!) vaig saber que existeix una via ferrada que permet enfilar-se per la paret NE del Pic de Perris.

Així doncs ja no podia deixar d’investigar-ho.

La sortida, enmig de la boira, dels bolets, de les fulles que inicien la tardor ha estat d’alló més profitosa. La carena de Picancel és molt agraïda malgrat no poder veure ni una mica del paisatge que és capaç d’oferir des dels seus miradors. Era com caminar entre núvols, enlairat dalt d’un cel silenciós. Només cap el final es van deixar entreveure les penyes tallades amb el motllo de Montserrat. Vilada va aparèixer uns moments, el poble difuminat en un espai imprecís...

Pel que fa a la via ferrada, cal dir que no està gens, gens senyalitzada i que la vaig trobar més per intuïció i persistència que res més. Si la voleu anar a trobar us recomano seguir el trak que he penjat. Millor que us equipeu una miqueta, jo no hi entenc res de res, però m’ha semblat xunga, xunga, (entre nosaltres: quan he arribat a dalt em tremolaven força les cames, xxxxst, no ho digueu a ningú!).

Més fotos...

(Si us voleu descarregar el trak cliqueu a la fletxa...)