Excursió a Alpens del 1902

El Lluís Suriñach ha penjat al seu blog, Gent d’Alpens, l’enllaç amb un text de l’any 1903 que descriu una excursió feta a Alpens l’any anterior, el 1902

Us recomano que, en primer lloc us prengueu el temps necessari per llegir-lo. Després, si us sembla podeu llegir els meus comentaris.

A mi m’ha fascinat!

Llegint el text es veu ben clar que l’ha fet una persona molt ben documentada que no era pas el primer dia que passava pels llocs que descriu. O, en tot cas, es feia acompanyar per gent molt coneixadora del país. Explica de maravella els paisatges i les muntanyes que es veuen mentre va fent l’itinerari, però també coses que no veu o no visita en aquell moment. Parla, per exemple, sense passar-hi, de la casa de Torrats, de Roca de Pena....

Parla de la batalla d’Alpens i de la gent que ho explica: “Excruxeix sentir-ne conta detalls a la gent del poble que encara poden enrecordar-se’n”

Parla d’Agustí Canyelles...

Crec que, abans de fer-la, l’excursió ja estava molt ben preparada

Quin personatge aquest Cèsar August Torras i Ferreri !

Segons explica la wikipedia “ja de jove féu sortides amb Jacint Verdaguer” i va ser un gran promotor de l’excursionisme a Catalunya.

En un estudi biogràfic del personatge s’esmenta una ressenya llegida el 19 de desembre de 1903, “amb projeccions” sobre l’excursió realitzada els dies 6, 7, 8, 9 i 10 de desembre de 1902 a «Alpens, la Quar, Vilada i Sant Jaume de Frontanyá». Com m’agradaria poder veure aquestes “projeccions”!

Per cert, veient les dates de l’excursió em pregunto: que potser ja celebraven el hiper-pont de la Constitució Puríssima en aquell temps? Realment, eren un avançats a la seva època!

Quan la ressenya parla de la Quar (sic.) esmenta que “arrencarem com poguerem a l’amich Puntas que no parava un moment de disparar la màquina veroscòpica”. Jo no sé pas quina màquina deu ser aquesta ni he sabut trobar-ne informació enlloc, però suposo que deuria ser alguna mena de càmera de fotos, no? A on deuen ser les fotos? S’han conservat? Més coses per investigar...

En fi, parlant de l’itinerari que van fer aquells intrèpids excursionistes, l’amic Lluís m’ha suggerit de dibuixar-lo al wikiloc i, noi! M’ha faltat temps per enganxar-me a l’am! Ja l’he penjat, però cal tenir en compte algunes consideracions:

Els camins d’ara són, de ben segur, molt diferents de com eren fa 108 anys, encara que facin el mateix itinerari! Cal tenir en compte les múltiples pistes que s’han obert passant en molts casos per sobre d’antics corriols. S’han perdut múltiples dreceres cosa que ens obliga avui en dia a donar voltes i més voltes; hi ha cases de pagès que han desaparegut; hi ha trams que avui difícilment es poden fer... en fi, que els anys no passen en va!

D’altra part, els boscos, com és ben sabut, ara són molt més espessos i bruts que no eren abans quan la gent buscava adeleradament la llenya per escalfar-se. Això vol dir que quan l’autor esmenta que es veu “el campanar” a la llunyania, la casa, tal o qual, ara, amb els arbres que hi ha, no cal que ho busquem, que no els veurem pas!

També es fa evident que totes les cases per on passen hi viu gent, res a veure amb l’enfilall de cases en runes que ens trobem ara! Ja m’agradaria a mi trobar l’hostal obert a dalt de la Quart! Encara que hagués d’escoltar al rector una estona!

D’altra part m’agrada especialment com descriu l’organització de les serralades, la seva orientació, la partició que fan de les conques dels rius. Sempre té molt present per quina conca està caminant: “Alpens... en la part superior de la conca La Gavarresa”, “un coll que parteix aigües entre’l Mergansol i el Marlès...” Etc.

M’ha fet molta gràcia la història de les aigües que cauen a la teulada de Torrats, que unes van al Ter i les altres al Llobregat. El meu pare sempre ens ho explicava, i jo continuo fent-ho cada vegada que acompanyo a un visitant nou!

En fi, pel que fa estrictament a l’itinerari,cal esmentar dos trams “conflictius”:

Per baixar de la Serra de Salselles a La Molina, (riera de Merlès) el camí està molt perdut, per no dir del tot. Fins no fa gaire jo encara hi baixava però l’última vegada ja em va costar molt poder-lo seguir. A baix, per creuar la riera parla de la “Palanca de la Masada”. Jo havia passat, deu fer uns trenta, (trenta!) anys, per una palanca, crec que deuria ser la mateixa, no ho sé segur, però en tot cas, us asseguro que ara no cal pas que la busqueu...

El tram que he sabut dibuixar menys, (he acabat inventant-me’l) és el de la sortida de Sant Jaume de Frontanyà. Pel que explica l’autor la seva intenció era anar cap a Borredà però no varen poder passar els rius de tanta aigua que hi baixava. Pel que sé, abans, el camí anava tota l’estona per la vora del riu, no hi havia pas la carretera d’ara! Aleshores, sobre la marxa, decideixen anar cap a Puigcercós. És per això que acaben fent un itinerari força estrany que, com que jo també el conec poc no hauré sabut dibuixar com cal. En fi...

Bé haurem de fer-la, algun dia, no?