Aquest any les acàcies han florit més que mai.
El camí del cementiri és tot nevat de pètals.
Ens pararem només un instant per recordar, per recordar-nos, que encara ens fas falta.
Després, apressats, tornarem a la feina i apilarem papers sobre papers.
Algun dia, quan la pila ja sigui prou alta, farem una foguera al mig de la plaça.
Llavors, potser, et retrobarem.
0 comentaris:
Publica un comentari