PUIGMAL - Inventant camins

En principi, aquest cap de setmana havia de fer l’Ultra Trail de Barcelona de 110 km. A l’hora de la veritat vaig haver de desdir-me’n perquè, després de la Trailwalker, només amb una setmana de coll, la cosa semblava massa estrebada, tant des del punt de vista físic, com el familiar com per les feines que es van quedant pendents.

Així doncs vaig fer bondat i el dissabte no vaig anar a Sitges tot i les ganes que en tenia. Però el diumenge al matí per tal de compensar em vaig regalar una sortida al Puigmal.

Un cop a Fontalba, una mica per variar i una mica per culpa de la forta ventada que hi feia vaig improvisar el camí de pujada tot fent-ho per la Cometa de Fontalba. Va ser molt gratificant endinsar-se per aquella vall solitària, retrobant-me amb els isards i trepitjant l’emblanquinada de neu caiguda el dia abans. La meva intenció era arribar-me al Coll de l’Embut, al costat del cim de l’Ortiga, però la placa de neu glaçada que hi havia era molt considerable i com que no anava equipat vaig decantar-me cap a l’esquerra, enfilant-me per un pedregar i una tartera prou feixuga.

El retorn, tranquil·lament, ja sense vent, per Núria.

D’aquesta sortida en vaig treure aquestes conclusions:

- Que em convé entrenar alçada per recuperar glòbuls rojos.

- Que l’Emmona serà dura, dura, dura. (Això ja ho sabia, però quan ho palpes i ho veus en directe te n’adones de la dimensió de la cosa)

- Que, en definitiva, des d’ara, totes les sortides que faci intentaré pujar per sobre dels 2.000 m. per veure si agafo el què no tinc ara mateix per poder fer l’Emmona. He mirat el mapa de l’Emmona i he començat a imaginar possibles entrenaments d’un quart d’Emmona, de mitja Emmona, etc. Si algú vol venir que m’ho faci saber!

- Els demés projectes, de moment queden aparcats!

(Últimament no penso a agafar la càmera de fotos, em sap greu!)

El recorregut de diumenge: