Des dels límits de la dignitat,
des dels límits del intolerable,
des dels límits de la vergonya,
en aquests temps pòstums que ens toca de
viure,
després del després,
en aquesta època post post-moderna
que ens han assignat,
en la recerca d’una paraula mínimament certa,
sense por ni excitació,
sense lament ni resignació,
ens cal dir de manera clara i forta que
no és política,
sinó crim,
no és raó,
sinó barbàrie.
I assenyalar i destriar
qui mata i qui mor.
