dimarts, 29 de juny de 2021

El castell de les set portes

 


 

Habito en un castell amb tres portes daurades, lluminoses, esfèriques.

De porta a porta, un rierol d’or em circula pel castell, a vegades prim i en prou feines visible, a vegades cabalós com un riu amazònic, desbordant-se, inundant tota la plana.

La primera porta em connecta amb el sol, els astres, l’Univers. Dona entrada a la llum primigènia, al Tot, al big-bang. És Energia pura. Sense ella no podria viure.

La tercera porta connecta el fil d’energia amb la mare Terra, amb els que m’han precedit, el Temps, la Història. El riu de llum arrela fins el cor de la Terra fins el foc de sempre, infinit, etern.

Per la porta del mig, la llum s’hi expandeix, la llum del meu castell surt enfora cap el món que m’envolta. Per ella sóc llum que es projecta, que es manifesta.

A banda i banda d’aquesta porta central, hi ha dues portes de plata. Per aquestes portes s’accedeix als tallers, als obradors del castell. En aquests tallers i per aquestes portes, la llum es materialitza, engendra, crea. Són els tallers de l’art-ista, que dibuixa, pinta, esculpeix, cuina, escriu, composa... No és res sofisticat, és més aviat una cosa senzilla, lleugera, però, alhora, constant, poderosa, obra nova que neix d’una actitud pulcre i pura a pesar de totes les mancances, de tots els dubtes, les incerteses.

Al costat de la primera porta daurada hi ha encara una porta amb tonalitats verdoses: dins aquesta porta hi trobem l’ordinador central, el cervell que fa funcionar la casa, el castell. En ella s’hi processa la informació que arriba per tots costats. És també un laboratori: dins aquesta porta hi ha els alambins, les liquadores, provetes, tubs d’assaig, que extreuen els olis essencials del viure, els processen per tal de fer-los entenedors, assimilables per fer possible que esdevingui el miracle, que es manifesti la bellesa.

Finalment, però no menys important, al costat de la tercera porta daurada, hi trobem la porta blanca. Per aquesta porta hi entren els convidats i convidades. Jo, habitant ocasional del castell, surto, (túnica blanca, amb brodats daurats, molt fins) per rebre a la gent, donar-los-hi la benvinguda, fer-los entrar a la gran sala del castell: a dins hi celebrem una gran festa.

En la festa, la Vida s’hi mani-festa amb tota la seva esplendor quan com-partim, com-paginem, com-plicitem, com-posem, com-uniquem.

Com-prenem que Viure és un goig, un delit, un plaer, un regal.