Habito en un castell amb tres portes daurades, lluminoses,
esfèriques.
De porta a porta, un rierol d’or em circula pel castell, a
vegades prim i en prou feines visible, a vegades cabalós com un riu amazònic,
desbordant-se, inundant tota la plana.
La primera porta em connecta amb el sol, els astres, l’Univers.
Dona entrada a la llum primigènia, al Tot, al big-bang. És Energia pura. Sense
ella no podria viure.
La tercera porta connecta el fil d’energia amb la mare
Terra, amb els que m’han precedit, el Temps, la Història. El riu de llum arrela
fins el cor de la Terra fins el foc de sempre, infinit, etern.
Per la porta del mig, la llum s’hi expandeix, la llum del
meu castell surt enfora cap el món que m’envolta. Per ella sóc llum que es
projecta, que es manifesta.
A banda i banda d’aquesta porta central, hi ha dues portes
de plata. Per aquestes portes s’accedeix als tallers, als obradors del castell.
En aquests tallers i per aquestes portes, la llum es materialitza, engendra, crea.
Són els tallers de l’art-ista, que dibuixa, pinta, esculpeix, cuina, escriu,
composa... No és res sofisticat, és més aviat una cosa senzilla, lleugera,
però, alhora, constant, poderosa, obra nova que neix d’una actitud pulcre i
pura a pesar de totes les mancances, de tots els dubtes, les incerteses.
Al costat de la primera porta daurada hi ha encara una porta
amb tonalitats verdoses: dins aquesta porta hi trobem l’ordinador central, el
cervell que fa funcionar la casa, el castell. En ella s’hi processa la
informació que arriba per tots costats. És també un laboratori: dins aquesta
porta hi ha els alambins, les liquadores, provetes, tubs d’assaig, que extreuen
els olis essencials del viure, els processen per tal de fer-los entenedors,
assimilables per fer possible que esdevingui el miracle, que es manifesti la
bellesa.
Finalment, però no menys important, al costat de la tercera
porta daurada, hi trobem la porta blanca. Per aquesta porta hi entren els
convidats i convidades. Jo, habitant ocasional del castell, surto, (túnica blanca,
amb brodats daurats, molt fins) per rebre a la gent, donar-los-hi la benvinguda,
fer-los entrar a la gran sala del castell: a dins hi celebrem una gran festa.
En la festa, la Vida s’hi mani-festa amb tota la seva
esplendor quan com-partim, com-paginem, com-plicitem, com-posem, com-uniquem.
Com-prenem que Viure és un goig, un delit, un plaer, un
regal.