La nit i la muntanya són unitat, són una sola cosa.
La muntanya es fon en la foscor, s’hi integra, s’hi
amalgama, en forma part d’una manera indestriable.
Més enllà de la muntanya hi ha un oceà d’estels, més
ençà, tot és pols viatgera dins un tirabuixó d’espai-temps. Pols d’estrelles.
La muntanya batega dins la nit i la nit transpira amb la muntanya.
La llum i la muntanya són unitat, són una sola cosa.
El cim vigila la sortida del sol i es deixa abraçar,
en serva l’escalfor, s’inflama amb ella. Juntes, llum i muntanya, dibuixen contorns, solanes, ombratges,
iridescències. Amb el sol de febrer, la muntanya és un breu tremolor, una
carícia en prou feines perceptible. Amb la canícula, és pura febrada, desfici, passió.
El vent i la muntanya són unitat, són una sola cosa.
La muntanya engendra el vent i aquest, juganer, de
seguida es desferma, s’allunya, se’n va, torna, l’envolta, s’enfila per la
carena, udola, rodolant per les torrenteres, pel llom de les comes, per les
crestes de pedra. La muntanya, amb el vent, a vegades tremola, però és només
aparença, un joc. Un joc de muntanya i vent divertint-se com la canalla.
El núvol i la muntanya són unitat, són una sola cosa.
La muntanya és dins la boira i la boira és muntanya,
abraçant-la, viatjant amb ella. Ara i adés la boira s’aparta i tot es mostra,
ara i adés torna i tot s’amaga. La muntanya s’inflama i la boira creix i es
condensa, es fa núvol, tempesta, llamp, tro, calamarsa, neu, i... torna a la
muntanya. Llavors, el núvol picapedrer incansable, esmicola pedres, amoroseix
la terra, l’abriga sota mantells blancs. Li forada les entranyes, excavant-li
cavitats immenses, obscures, avencs, coves on s’hi amaguen les goges, les dones
d’aigua, les encantades. Sorgeix de nou brollant per les fonts, dibuixant
torrenteres, bramant entre les pedres, estimbant-se, fent salts acrobàtics que
semblen cues de cavall, o bé regalims prims com el crit d’un grill,
encalmant-se en estanys de tots els colors, negre, blau, verd, maragda...
El núvol neix de la muntanya i la muntanya neix del
núvol.
La flor i la muntanya són unitat, són una sola cosa.
La terra, assaonada, alimenta la grana i la grana fa
néixer l’herba, la flor, el fruit, l’arbre. La genciana, els clavells de bosc, els cards,
les carlines, la regalèssia, la tora blava, les campanetes, les orelles d’os,
les violes, el lliri blau, el marcòlic groc, la ginesta, el xuclamel, el neret,
l’avet, el pi negre, el faig, l’avellaner... mil i una flors omplen de colors la
muntanya, ja sigui buscant-se la vida sota les pedres, o fent-se arbres grans i
forts, essent muntanya, habitant-la, transformant-la, vivint les unes en i amb les
altres.
La flor, la grana, l’herba i l’arbre fan venir la
llagosta, l’esquirol, l’isard, la marmota, el gall fer, la perdiu blanca,
l’àliga, el voltor, el trencalòs... tota mena de bèsties salvatges i tota mena
de bèsties domèstiques, la vaca, el cavall, l’ovella... habiten i transformen
la muntanya. Totes són muntanya, són unitat, una sola cosa.
Jo i muntanya som unitat, una sola cosa.
Camino i respiro amb la muntanya. L’hi dibuixo camins,
paisatge. Aixeco fites, faig senyals, engrunes de pa per no perdre el camí quan
cal tornar a casa. N’aprenc tots els racons, memoritzo tots els topalls.
M’encimbello fins els punts més alts, baixo tarteres impossibles, encerclo
estanys, m’acosto a les gorgues, ressegueixo rierols i rius cabalosos, hi
construeixo passeres, ponts de pedra, si cal. M’endinso ens els avencs més
tenebrosos tot buscant un petó de les encantades, escoltant el seu cant
encisador. M’embadaleixo mirant les flors més petites, els paisatges més
grandiosos. Escolto els crits de les marmotes, l’udolar del vent, el silenci de
la boira. Parlo amb les vaques, els hi dic, “Bon dia vaca!”, escolto les
esquelles dels perxerons i, si tinc molta sort, potser, els meus ulls podran
creuar-se amb la mirada fugaç d’un isard, just abans que faci un salt, fugint,
esperitat.
I quan es fa fosc, quan el vespre m’arriba, m’abraço a
la muntanya sabent-me petitesa, formiga, pols.
Sabent-me pols d’estrella.
Pols d’estrella viatgera.
Com ella.
