Des del més petit, d'allò més ínfim, fins allò més gran, de la
quàntica a l'astrofísica, de l'àtom, de la partícula, del quàntum, al planeta,
a la galàxia, a l'Univers. Habitem, som, existim en múltiples dimensions,
espais, temps, moments, instants.
Som pols, pols d'estrelles, partícules nascudes del
Big Bang, feliçment retrobades i organitzades en l'ara i aquí. Organitzades
per formar els cossos, les mans, els cors, les venes, la sang, els batecs, les
pulsacions, les pulsions, els desitjos, el somni de nit d'estiu que som en
aquest raconet de temps, en aquest espai perdut que ens acull, que ens
empresona: Clàudia, Agnès, Teresa, Montse, Maria, Anna, Júlia, Elena,
Pere, Joan...
Som tots els noms que som capaços de dir, capaços de dir-nos.
Som multitud, som la població sencera, el animals, les plantes, som tots
els ésser vius, les pedres, els metalls, la sorra, el fang, l'aigua,
el vent, el foc, la Terra, la Lluna, Venus, Mart, tots els planetes, el Sol,
les estrelles, les galàxies.
Energia que ens purifica la sang, l'aire dels pulmons, la ment
enterbolida.
Energia que ens omple de confiança en nosaltres mateixes, en el
món, en la vida.
Energia que ens tranquil·litza, encalma, aquieta.
Energia que ens protegeix.
Tracem, caminem el·lipses, espirals, noves òrbites, nous camins
que ens lleven la tristesa, que ens porten a la saviesa, a l'alegria, a la
il·lusió, al goig del viure.
Creuem els murs, obrim de bat a bat les portes metàl·liques i
sorolloses, les reixes es desfan, les cadenes es trenquen. Ens elevem per sobre
dels blocs de ciment, de les garites de vigilància, de la prepotència i de
l'absurd que ens empresonen. De les decisions arbitràries, de l'arrogància, de
la violència, de les mentides. Res ens afecta, res ens fa mal, res ens governa,
res ens condiciona.