- creure’m que la CUP està fent canviar les
coses
- creure’m que ens podem
“desconnectar” del govern espanyol, només dient-ho.
- creure’m que hi ha una ampli
sector de la societat catalana disposada a fer el què calgui per a aconseguir
la independència, incloent-hi la desobediència civil.
- creure’m que la independència és
indispensable per a aconseguir una societat més justa.
- creure’m que hi ha legitimitat
democràtica sense tenir una majoria de vots.
- creure’m que els convergents, de
cop i volta, han capgirat el seu cervell i ara volen el què no han volgut
durant anys i panys.
- creure’m que és possible fer un
país nou i just amb la mateixa gent que ens ha governat, robat i enganyat
durant anys i panys.
- creure’m que no ens estan
enganyant una altra vegada.
- creure’m, que ara, el
senyor Mas i els convergents no volen, com sempre volen per damunt de tot, mantenir-se al poder
costi el què costi
- poder-me il·lusionar amb els
discursos de la CUP
com ara el d’avui al Parlament
- poder-me impregnar d’una minúscula
part de la seva força i convicció.
- poder-me imaginar que, tot plegat,
és un somni possible.
- poder deixar de pensar que, tot
plegat, no és una gran pèrdua d’esforços i, el què és pitjor, de temps.
- poder deixar de pensar que, tot
plegat, acabarà molt malament.
I, finalment,
Voldria creure’m
que hi pot haver una altra manera de poder. Perquè s’ha de poder.
9 de novembre de
2015; segon 9N de la història catalana; primer dia d’una setmana històrica
histèrica; enèsim dia d’un procés cap a no se sap on.
2 comentaris:
La CUP és una cosa i Convergència una altra de molt diferent.
Volem. Podrem!
Una abraçada!
Que CUP i Convergència són coses diferents ho tinc clar. La pregunta que em faig sempre és, quan diuen que negocien, de què deuen parlar? De què poden parlar?! Tot plegat s'escapa de la meva comprensió. Per això no m'ho puc creure.
Publica un comentari a l'entrada