(Lluís Solà. Poesia completa. 2016)
"El caminant es
desperta de cop, com sempre s’ha despertat. La transició de l’univers del son a
l’univers de la vigília sempre l’ha trobat cruel, inexplicable i insostenible. Injustificable.
El salt d’un abisme a un altre abisme. Es desperta; davant dels ulls es dreça
la tassa blanca, lluent, oberta, crua, i al dedins del cercle obstinat, oh, allí,
allí hi ha l’espai desocupat, badat, insomne i rabent. Tanca immediatament els
ulls. No pot suportar tanta evidència. La claror de les coses posa al descobert
el dol, el neguit, la misèria que la nit ha arrecerat. No vol obrir els ulls. No
vol bellugar-se. No vol precipitar-se una altra vegada dins el remolí de la
multiplicitat."
 |
| https://franksbees.files.wordpress.com/2011/02/csc_12161.jpg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada