divendres, 4 de novembre del 2016

Mal de ventre



Mal de ventre ( i no parlo del grip)

Sempre m’ha fet molta ràbia la facilitat amb la que la dreta és capaç d’unir-se per a aconseguir els seus objectius. En contraposició, l’esquerra, en general, sempre ha tingut enormes dificultats per a la lluita unitària. Potser és que, en el primer cas, els objectius sempre estan molt clars mentre que, en l’altre, costa de definir-los. Sembla que no hauria de ser així, però ho és. Les mancances ( i les injustícies) del sistema són molt òbvies i costa d’entendre que no ens puguem posar d’acord a l’hora de combatre-les.
Encara més que això, em fa mal de ventre veure com grups, partits o persones que suposadament lluiten per aconseguir una societat més justa, (crec que podem definir “l’esquerranisme” així) acaben recolzant a partits declaradament de dretes.
No estic parlant, ara mateix, del PSOE. Al cap i a la fi el desencís respecte d’aquest partit ve de molt lluny, de fa ja molts anys. Penso, per exemple, en l’època de la LOAPA, en la campanya de la “OTAN de entrada NO” i tants altres episodis.



Si que parlo, per exemple, dels companys de la CUP, del mal que em fa veure com, en nom d’un suposat procés que ens ha de portar a una suposada independència, acaben fent possible que ens governi la dreta més rància, ultraliberal, reaccionaria, que actualment ocupa el govern de la Generalitat.
Si que parlo, per exemple, dels companys de “Vic per a Tots” que en nom d’uns suposats beneficis socials per a la ciutat, acaben recolzant a aquesta mateixa dreta, rància, ultraliberal, reaccionària, que actualment ocupa el govern de la ciutat de Vic.
Veure-ho em provoca ràbia, mal de ventre i desencís.

(carta publicada al 9Nou el 04/11/16)