imatge de: https://wallimpex.com/creepy-wallpaper/6196600.html
Observo,
astorat, com
l’ombra del
jo que no sóc
camina records
que no tinc,
camins que es
multipliquen,
impossibles.
Un jo de mi
que no hi és
em governa,
un esgarip
inaudible
em diu,
un nom
inventat per ningú
em signa,
una mà sense
tacte
em palpa,
un perfum
sense olor
em delata.
Sóc la
lletra oblidada
d’una cançó
sense música,
el ritme
perdut
d’un
ballarí inepte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada