dijous, 1 d’abril de 2021

Habitants del viatge





El jo que no sóc, em viatja.

Un alè d'aire em respira.

Entra dins meu, m'habita, alimenta, em fa estada i, lentament, es retira.

Fa una petita pausa i recomença el cicle.

El viatge és com un gronxador. Un gronxador que avança, s'eleva i, després d'un instant d'incertesa, torna cap enrere per recomençar de nou.


L'alè es gronxa, em gronxa.

Suaument, lentament, còmodament.

Profundament.

Com un bressol.


El jo que no sóc em viatja pel cos que em sosté.

Obra portes, mira per les finestres,

observa pensaments, emocions, sensacions, dolors, alegries,

observa i allibera petits núvols blancs que llisquen per la volta del cel, que arriben, passen i marxen.


El jo que no sóc m'observa.

Observa el peu: “El peu és".

Observa el dit del peu: “El dit del peu és".

Observa l'ungla del dit del peu, l'os del dit, la cèl·lula, la molècula.

Cada part del cos, cada partícula és única i és amb mi.


Sóc amb ella,

gràcies a ella.


Així, lentament, pausadament, em viatjo pel cos i em visc en l'instant present, l'instant únic que sóc ara.

I ara.

I ara.

I ara.

Em reconec en cada un d'aquests instants, en aquest jo que sóc i no sóc alhora, en aquest jo que m'habita, m'observa, em reconeix.

I m'accepta.

Tal qual, tal com és, tal com sóc.


Fer-ho em reconforta. Adonar-me'n, veure que ho faig, m'alegra

La persona que viu en mi n’està agraïda.

M'estic agraïda.


I és així com, aquest viatge dins meu, cap el forat negre que m'habita, cap el forat negre en el que visc, amb la seva energia, amb la potència del seu magnetisme, el viatge es converteix en un doll, en una força expansiva que surt projectada!

Una força que em mena cap a tu.


Tu, que viatges al meu costat.

Cap a tu,

cap a tu,

i a tu,

i a tu.

Cap els tus que sou més enllà i els que sou més lluny encara.


El meu, el teu i el seu viatge són el nostre viatge.

En aquesta aventura, hi som juntes.

I quan dic juntes, parlo de persones, d'homes i de dones, parlo d'animals, de plantes, de pedres, de l'aigua, del foc, de l'aire,

parlo de planetes i d'estrelles.


Viatgem juntes.

Som habitants de l'ara i aquí,

de l'avui, del demà,

del tot i del sempre.


Cap comentari: