A la plaça.
Ens cau la tardor,
amb la pluja.
Arbres i núvols
exhalen,
regalimen anhels,
despullen desig.
Una a una, les fulles
es deixen caure
amb un pes de plom,
amarades.
Per tota la plaça
s'estén una nevada
de fulles cansades,
exhaustes.
Els nens xipollegen
als bassals daurats,
les dues mans ben agafades
als paraigües llampants.
Un captaire encongit,
capcot, s’aixopluga
com pot, al redós
d’una balconada.
Les mares vigilen:
la canalla i la tarda.
Si poguessin, seurien,
es deixarien caure,
com les fulles,
de tan cansades!
Ens cau la tardor,
ens cau la tarda,
amb la pluja,
a la plaça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada