Fa una nit negra
de cova profunda,
de terra perduda,
d’infinit sense estels.
Fa una nit negra
d’ombres que s’inflen,
de boscos que exhalen
i murmuren salmòdies de funeral.
Fa una nit negra,
densa, insondable,
misteriosa, inhòspita,
incoherent, inabastable.
Transitem la nit
per camins perduts, minúsculs camins,
inconsistents, esborradissos.
Transitem la nit dins l’univers-illa,
dins l’univers-càpsula,
de la nostra existència solitària,
mínima.
Transitem laberints,
naveguem mapes sense símbols,
enigmes indesxifrables, jeroglífics.
Transitem dubtes, preguntes sense
resposta,
interrogants que els rius amplifiquen
i excaven.
Palpegem el buit de terres ermes,
desertes.
Cultivem borró, males herbes, fenàs,
cugula.
Percacem, desesperadament, una única,
solitària, nua, veritable paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada