En aquest lloc, quan
no hi ets,
hi ets.
En aquest lloc, quan dius: “Ara hi sóc”,
ja no hi ets.
En aquest lloc, aquest jo que no sóc,
diu el que no dic,
fa el que no faig.
En aquest espai que
es veu
quan no es veu.
En aquest espai que
batega
quan tot s’atura.
En aquest alè que respira
sense aire,
sense oxigen, sense so.
En aquesta porta on t’atures,
poruc de tot.
En aquest abisme que et captiva,
sedueix, hipnotitza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada