En un espai sense espai,
m’ix d’aquest cos
que em batega, respira, pensa,
adolorit, maldestre, feixuc.
Es fa present quan sóc sense ser,
quan miro sense mirar.
M’atrau,
m’espera, en aquest espai sense espai,
temps sense temps,
claror sense claror,
so sense so,
infinit,
origen.
Aquest jo que no sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada