Ara que
la nit s’amplifica
en partícules infinites de boira,
sense estels, sense ombres,
sense confins.
Ara que
la boira es multiplica
en partícules infinites de silenci
que ressonen
dins el pou profund de l’ànima.
Ara que
el silenci s’inflama
en partícules infinites de dolor,
amb el crit,
l’espectre es fa present.
Li dones la benvinguda,
l’abraces, l’estimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada