https://angryparsley.artstation.com/projects/V4dKb |
T’hauràs de reconèixer, també,
en això més fosc de tu,
en això més inconfessable,
sòrdid, brut.
En això que ets quan,
ineluctablement,
t’enfonses en el sorral,
t’engoleix la tenebra,
et dissols
en el verí ineludible,
braceges inútilment en l’abisme,
en l’esgarip del sord
en l’insomni impenitent,
sense sentit,
de la nit indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada