Cau una nevada d’esferes.
Del cel a la Terra,
de la Terra al cel.
A grapats, milions, centenars,
milers,
per tot el planeta.
A cada esfera un pètal blanc,
a cada pètal, dues paraules:
Gràcies!
Amor!
Cau una nevada de flors blanques.
Flors d’ametller, de cirerer,
flor de perera
flor del gessamí,
rosa, maduixera, ruca,
esbarzer, crespinell,
margarida.
Cau una nevada que traspassa teulades,
parets, abrics, mantes, llençols,
pells, òssos,
tristeses, angoixes, pors, ràbia, dolor.
Cau una nevada de goig, desig, calma,
confiança, alegria.
Mira!
Olora!
Sent!
Palpa!
Cau una nevada que tot ho abriga, ho escalfa, embolcalla.
Cau una nevada per tot el Planeta
de gent que li prega, de gent que li canta, murmura, xiuxiueja:
ho sento, perdona, acull-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada