Més enllà
del blanc,
més enllà de
la claror,
més enllà
del dolor,
des de la forma
sense forma,
del so,
sense so,
des del color
sense color,
del cos sense
cos,
tot està
dit, res es pot amagar,
res es pot
callar.
Més enllà
del córrer
més enllà
del caminar,
de la
fluïdesa i de la peresa,
des de la màxima
honestedat,
l’estructura
de la no estructura,
des de la buidor,
trepitjant
el res de sota els peus,
sense judicis,
prejudicis, interpretacions,
sense patrons,
percepcions ni condicions,
hi ha un nou
paradigma.
Més enllà de
les manipulacions,
de les
ferides,
de la
indiferència,
pel camí de
la coherència
pel camí de
la ductilitat,
de la
serenitat, de l’alegria,
de la solidaritat,
de la solidaritat,
del canvi
permanent, del respecte,
pel camí de
la sensibilitat,
hi ha la Transparència.
Amb ella, entendrem,
assimilarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada