Quan

Quan saps la força de les mans ja no pots deixar de fer reiki.

No sé si puc viure en un món en el que abraçar-nos va contra la llei, en el que caminar pel bosc és un acte clandestí, les festes d’aniversari s’han de fer a la pantalla de l’ordinador.

No sé si podré viure sense seure a la terrassa d’un bar, passejar pel parc, anar al teatre, a futbol. 
Podrem viure sense tot això? I encara més, val la pena, viure així?

Quan has sentit l’aire a la pell,  a mar o alta muntanya, pots viure sense la sensació de llibertat?

Quan saps de l’escalfor de la pell de l’altre, pots prescindir-ne?

Quan saps la força de l’abraçada, pots desfer-te’n?

Podrem viure gaire temps darrera les mascaretes, sense olorar les flors, la humitat de l’herba, la fresca del matí, la saó de la tarda?

Podrem fer carícies, moixaines, acaronar, amb els guants posats?

M’acostaré a tu, només si tu i jo anem embolicats en plàstics?

Potser valdrà més arrencar-se les mans, prescindir dels sentits, fer-se definitivament robots, màquines.
Miquel Martí i Pol ja en parlava: “Si ens besem pels carrers trontollaran les cases”, deia.

Crec que, com ell, serà millor fugir ben lluny, a qualsevol obaga cremar els vestits, i 
“Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.”

Del dia 02/04/2020