Avui, pel
poble,
volen
llàgrimes
blanques,
borrissol de
pollancre.
S’envola la
tristesa,
àliga
blanca.
Àliga
blanca,
et sabem aquí,
encara,
et sabem a
prop,
sentim la
teva abraçada,
el teu somriure
clar.
Olorem el
perfum
del teu
mirar
blanc, nítid,
transparent,
àvid de tot
i de tothom.
Sentim com la
teva veu,
ressona pels
marges,
pels
matolls,
a les
branques,
la teva veu
blanca.
Àliga,
avui, pel
poble,
volen
llàgrimes
blanques,
borrissol de
pollancre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada