Aquest exercici neix d’una proposta de
Isabel Ramírez, instructora de mindfulness.
Són petits textos escrits al moment de
llevar-me, cada dia, durant una setmana, amb molt poca reflexió, intentant expressar
com em sentia.
Dilluns
Es lleva el dia, al ritme de la pluja
lenta, mandrosa, persistent.
El bosc regalima, xop, les tristeses i
alegries, les pors, els somnis de la gent.
Dimarts
Clareja finestra enllà.
Una lluna cansada passeja amb un petit estel,
agafats de la mà.
El rossinyol canta les últimes estrofes
de la nit, mentre els ànecs de la veïna assagen els seus primers badalls.
Una barreja de llums despunta en un
petit núvol rosat.
La bellesa del món es tan simple i
alhora és tan grandiosa que fa mal. És gairebé insuportable.
Dimecres
El dia agafa el dia per les banyes.
La nit fa mutis, vençuda.
No pensis, fes!
Al fossar, l’orquestra ataca la
partitura de la piuladissa: “andante con
moto”, “allegro ma non troppo”. Allegro, fem el dia allegro. Va, som-hi!
Dijous
Arriba l’alba amb la pluja fina.
Arreu, s’estén un xim-xim de claror
nova, de llum acabada de fer, com el pa que el forner endreça a la botiga. Llum
de pluja que assaona camps i camins, margeres, valls profundes i cims altius.
Arreu, la vida germina. En les granes de
l’herba menuda, en les cèl·lules del cos cansat, en la fruita dolça, madura, en
el ventre de la terra humida.
Arreu, el dia germina.
Divendres
Una altra albada amb pluja. És obsessiu.
Un únic tro ha despertat ocells xops i
flors adormides.
De seguida, els homes, ens cansem de tot.
La Natura té uns altres ritmes, uns
altres cicles.
Amb l’aigua, s’esllavissen els marges de
la memòria.
Ha sigut tan llarga la nit que fins
i tot aquesta llum grisa és agraïda.
Caminem amb els peus molls, feixucs.
Caminem cap enlloc però, malgrat tot,
caminem.
Qui ho diria!
Dissabte
El sol dóna les gràcies a la nit
reparadora.
La vacada s’escampa per la vall, nerviosa.
El ramat olora prats alterosos, herbes
noves.
Entra, per la finestra, un delit de
verd, un delit de sol, de blau, un delit de vida.
Diumenge
Els núvols blancs, dels de fer bonic,
fan corrua pel cel intens.
Al roser, una última rosa blanca treu el
cap per la finestra.
Un silenci de diumenge s’estira pels
llençols, mentre el sol encén el verd del bosc quiet.
Tot passarà.
Tot passa, tot se’n va, muntanya enllà.
Alpens, del
8 al 14 de juny de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada