 |
| Riu Dnièper |
Blau,
blau als ulls
de mirada
atemorida,
blau d’un cel d’hivern
que no s’acaba,
blau del riu
Dnièper
que beu del blau
glaçat de Valdai,
blau que purifica,
pacient, les aigües de Txernobil
blau que dansa,
juganer, sota els ponts de Kiev,
blau que s’endinsa,
cansat, en el blau de la Mar Negra.
Avui,
àngels de la
mort
beuen de les teves
aigües
sangonoses.
Avui,
el blau de cel,
sagna,
malferit d’acer.
Blau,
retornem-nos el
blau!
Inundem el món
de blau,
escrivim el
blau,
dibuixem,
diguem,
memoritzem,
gravem-nos el
blau
en la pell
adolorida.
Beguem-nos el
blau
fins que ens tenyeixi
les entranyes i
fem blava la suor,
la saliva i
les paraules,
blaves les
llàgrimes.
El Dnièper a Kiev
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada