Viure és un ritual, una celebració litúrgica.
Tots els nostres actes són sagrats,
una iniciació constant:
dormir, llevar-se, rentar-se la cara, menjar,
treballar, conviure...
El món és un altar, una ofrena:
el mar, les muntanyes, els boscos, les ciutats...
Som una ofrena.
M’ofereixo a tu,
ens oferim els uns als altres.
L’Univers respira, palpita.
Som Univers:
tu, jo, l’altre.
Hi ha un camí.
No importa el destí,
hi ha un camí.
Viure és un ritual,
una acció de gràcies,
un complaure’s pel fet d’existir.
1 comentari:
Bonic.
Publica un comentari a l'entrada