Balconada

Furtiva, la gent passeja
pels marges de la tarda,
alenada d'aire,

lliure de màscares.

Oculta, la pastura confinada,

ganseja, remuga,

dringa campanes,
acull l'ombra, apàtica.

Assegut, el vell pastor,

atalaiat a la terrassa,

rumia records, desferres,

mirada.

Allunyat, el cucut

assaja un darrer cant,

remor perduda

d’antiga tonada.

Es retira el pagès,
el paleta, la garsa,

la ramada de cabres,

la canalla.

Piuladissa de pors
renecs de ràbia,
ressons de tristesa
i de gent cansada.

Murmuri de colors
que amb dolor s'apaguen.
Remor d'orenetes,
abraçant-se, retrobant-se.

Laments dels gossos

captius, persistents.
Melodia del campanar,

solemne, impecable.