Navegava per internet com si fos un descobridor. Com els antics
fenicis, que navegaven per la Mediterrània, com Magallanes que circumdava
continents sencers, planetes.
Un bon dia, vaig veure que, més que un mariner, era un pobre
nàufrag. Nàufrag perdut en un oceà immens de paraules buides, mentides, imatges
manipulades, missatges malintencionats. Nàufrag del “món de la informació”.
Un informàtic va dir-me que tenia solució pel meu problema,
que ell em donaria les eines necessàries. Semblava bona persona.
No ho era. Va embolicar-me amb unes xarxes dures i espesses.
Xarxes socials, en deia.
Així, presoner de les xarxes, em va vendre a la llotja del
peix, subhastant-me com a material de rebuig, molt a baix preu.
Ara sóc simple mercaderia exposada a l’aparador d’un mercat fred,
impersonal, implacable. Els possibles clients vénen, em miren, posen cara de
pomes agres i passen de llarg amb indolència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada