No us crec

No us crec

Les vostres mentides sense fi ja no tenen cap ressò en mi.

No us crec.

Les vostres banderes (parracs al vent) no em diuen res, em deixen fred.

No us crec.

Les vostres solucions sempre són per demà. mai per avui.

No us crec.

Els vostres discursos imponents  són plens de paraules buides.

No us crec.

Els vostres dies històrics només són espectacles de fireta.

No us crec.

La vostra “legalitat vigent” només és una excusa per oprimir-nos.
No us crec.
La vostra política "nacionalista" (separatista o unionista, tan se val), no és política, és religió, dogma de fe indiscutible

Restaré aquí, al camí,

enmig de la boira.

Hi fa fred al camí,

no és pas agradable.

Però és l’únic lloc digne.

Camí de gebrades,

Camí de pedres,

Camí de pols,
Camí de pluja,

Camí costerut.

Estimo aquest camí,

és l’únic lloc veritable

No us crec. No cal que m'atabaleu més.

30/10/2017, 3r dia de la República

Las palabras son ventanas ( o son paredes)

El temps de pròrroga s’acaba:

El temps de  pròrroga s’acaba:

arborem de nou les banderes.

Inútil, absurda gesta però,

o sí, que perduri la festa!

La vostra presó

No, jo tampoc puc dormir aquesta nit.

No puc dormir perquè la indignació m’aclapara i el dubte, i també la por, nien en el meu cor.

Demà sortiré al carrer i proclamaré al costat de la gent, de la meva gent, la meva ràbia i indignació per l’atac sistemàtic que estem vivint contra la democràcia, per les manipulacions, per les mentides.

Demà ho cridaré ben fort al carrer.

També, demà, la gent, la meva gent, cridarà i proclamarà que vol la independència de Catalunya i, llavors, la gent, la meva gent, ja no ho serà tant, la meva gent. Perquè sento que en cap cas podré acceptar com a bona i fer meva aquesta aspiració.

Perquè, si per un costat tinc molt clar què significa la paraula “democràcia” i el què ella representa, per l’altre costat, d’entrada, “independència” només significa per a mi, noves fronteres, més barreres, més separació. Em diuen que després, amb la independència, podrem crear un estat nou, més just, més democràtic, ideal gairebé, però això ningú m’ho pot assegurar. Bàsicament perquè ningú parla de canviar el sistema social i econòmic que ens domina. I, si de veritat d’això es tractés, de canviar el sistema, independència o no independència, seria un debat menor, secundari. Al meu entendre, l’única cosa segura que comporta la independència com a tal és la separació. I això, la separació, ja és una mala manera de crear un món nou, penso jo.

Però sí, demà seré al carrer, evidentment, perquè tinc molt clar a quin costat he d’estar quan s’ataca a la democràcia.

Però sé que la meva presència al carrer serà manipulada i utilitzada com si es tractés d’un recolzament per a una causa en la que no crec, fent-me entrar, vulgui o no vulgui, en la roda de “provocació – repressió – reacció” que s’ha buscat des de l’independentisme i que tants rèdits dóna també a Madrid. I això també m’indigna i m’aclapara per la meva incapacitat de provocar una altra situació.

Alpens, 17-10-2017, 04:30