Vivim en un desert sense promesa:
Déu va morir ja fa molt de temps
l’Estat no hi és ni se l’espera,
el Sistema ja només ens ofereix imatges,
vídeos curts, estampetes de colors.
Fàcilment caiem en l’engany.
Ludòpates,
canviem de pantalla
compulsivament, addictes,
eternament buscant,
eternament esperant
un premi que no arribarà mai,
un premi inexistent.
De tant en tant,
apareixen al mòbil
hospitals destrossats,
mares sagnant,
filles mortes,
nens mutilats,
cadàvers embolicats en llençols...
És només un instant de feredat.
Ràpidament anem per una altra cosa:
vídeos de gats, postes de sol,
futbol, gags buits, xerrameca sense sentit....
Alleugerits,
ancorats en el temps afegit
d’un partit que s’acaba,
transitem, resignats, esbalaïts,
autòmats, zombis,
ens arrosseguem per un desert
sense promesa.
