dimecres, 23 de gener de 2019

Fa una nit blanca



Fa una nit blanca,
de llet i de lluna.

Hi ha el torb que tot ho disputa.
Hi ha una son de muntanyes
infinita,
mató amb mel a la taula,
una brasa encesa a l’estufa,
el poble, fet de cuques de llum,
que s’enfila pel marge

Hi ha engrunes de claror
fent jocs de miralls,
espurnes  d’estels
que es fonen,
a poc a poc.

Neu i lluna 
es miren. 
Neu i lluna
somriuen,
Neu i lluna
es diuen.
Es diuen l’enyor,
que mai oblida,
el desig,
que tot ho vol, 
la buidor,
que tot ho omple,
la tristesa,
que s’encén i crema,
el silenci del temps
que tot ho colga,
el record que
s’envola,
la nit blanca,
àvia eterna,
que s’adorm

a la vora del foc.


dimarts, 8 de gener de 2019

Rebaixes





És temps de rebaixes:
les sorpreses es venen barates,
comprem emocions low cost.

Malbaratem certeses,
atrofiem judicis,
dilapidem valors.
Oblidem al rebost
tot allò que fa olor
d’autèntic, de sincer,
ferum de resclosit.

Com fulles caduques,
es desprenen les veritats i
cauen, arrossegant-se per terra.
Demà al matí,
la brigada de neteja
les recollirà i,
convenientment maquillades,
seran convenientment reciclades.



dimecres, 2 de gener de 2019

L’ombra del jo que no sóc

imatge de: https://wallimpex.com/creepy-wallpaper/6196600.html

imatge de: https://wallimpex.com/creepy-wallpaper/6196600.html



Observo, astorat, com
l’ombra del jo que no sóc
camina records que no tinc,
camins que es multipliquen,
impossibles.
Un jo de mi que no hi és
em governa,
un esgarip inaudible
em diu,
un nom inventat per ningú
em signa,
una mà sense tacte
em palpa,
un perfum sense olor
em delata.

Sóc la lletra oblidada
d’una cançó sense música,
el ritme perdut
d’un ballarí inepte.