Copets al vidre,
papallones nocturnes,
encís de llum.
Apaguen fanals
quan confosos endevinen
la força del sol.
A la teranyina,
tota blanca de rosada,
l’aranya espera.
Batia el sol
sobre la pedra nua
la sargantana.
Vol ras d’orenetes
cap a la pluja propera
mosques a la pedra.
Eixorda el tro
al pica-soques blau
sota la pluja.
