dijous, 17 de març de 2016

Des de les fronteres





Des dels límits de la dignitat,

des dels límits del intolerable,

des dels límits de la vergonya,

en aquests temps pòstums que ens toca de viure,

després del després,

en aquesta època post post-moderna

que ens han assignat,

en la recerca d’una paraula mínimament certa,

sense por ni excitació,

sense lament ni resignació,

ens cal dir de manera clara i forta que

no és política,

sinó crim,

no és raó,

sinó barbàrie.

I assenyalar i destriar

qui mata i qui mor.


dimarts, 8 de març de 2016

Paraules perdudes.


Se’ns han fet malbé les paraules.
Com el pot de confitura
oblidat en un racó de la cuina.


Paraules cremades.
Com les llesques de pa
oblidades a la torradora.


Paraules caducades,
florint-se, plenes de verdet.
Paraules podrint-se,
consumint-se,
en els nínxols de la memòria.


Paraules buides,
paraules inútils,
paraules absurdes.


Paraules embrutides,
prostituïdes en els bordells
del poder, de la cobdícia,
de la indolència.


Paraules absents,
paraules desapreses,
paraules perdudes per sempre.


Ja no tenim més paraules.
Les hem malbaratat
al mercat de les andròmines.
Ja no tenim més paraules.


Només ens queda la vergonya.
La vergonya de saber-nos
indignes de les paraules.