dimarts, 8 de març del 2016

Paraules perdudes.


Se’ns han fet malbé les paraules.
Com el pot de confitura
oblidat en un racó de la cuina.


Paraules cremades.
Com les llesques de pa
oblidades a la torradora.


Paraules caducades,
florint-se, plenes de verdet.
Paraules podrint-se,
consumint-se,
en els nínxols de la memòria.


Paraules buides,
paraules inútils,
paraules absurdes.


Paraules embrutides,
prostituïdes en els bordells
del poder, de la cobdícia,
de la indolència.


Paraules absents,
paraules desapreses,
paraules perdudes per sempre.


Ja no tenim més paraules.
Les hem malbaratat
al mercat de les andròmines.
Ja no tenim més paraules.


Només ens queda la vergonya.
La vergonya de saber-nos
indignes de les paraules.