La casa
murmura silencis
sota la boira.
Un cec
emet signes
sense sentit.
La paret blanca de l’aire
mastega les pedres
d’una tartera.
L’aigua d’un torrent sec
cavalca espais
invisibles.
Un vell geperut
il·lumina horitzons
impossibles.
L’espectre que sóc,
assaja camins
d’incertesa.
L’espectre que sóc,
esguerra els camins
més obvis.
2 comentaris:
Totes i tots som una mica espectres dintre la boira dels dies...
Doncs si.
Publica un comentari a l'entrada