dijous, 16 d’abril del 2020

Balconada



Furtiva, la gent passeja
pels marges de la tarda,
alenada d'aire,
lliure de màscares.

Oculta, la pastura confinada,
ganseja, remuga,
dringa campanes,
acull l'ombra, apàtica.

Assegut, el vell pastor,
atalaiat a la terrassa,
rumia records, desferres,
mirada.

Allunyat, el cucut
assaja un darrer cant,
remor perduda
d’antiga tonada.

Es retira el pagès,
el paleta, la garsa,
la ramada de cabres,
la canalla.

Piuladissa de pors
renecs de ràbia,
ressons de tristesa
i de gent cansada.

Murmuri de colors
que amb dolor s'apaguen.
Remor d'orenetes,
abraçant-se, retrobant-se.

Laments dels gossos
captius, persistents.
Melodia del campanar,
solemne, impecable.