dimarts, 30 de juny del 2020

Llet de fel


Grafitti de Vic


Ara mateix, fent cassoleta amb les mans,

la tristesa recull el dolor,

aigua bruta, sangonosa,

que et baixa per les canaleres

dels ulls avergonyits.

 

Pot germinar el perdó,

en la saba de la por?

No és, més aviat,

la mesquinesa de sempre?

Germinen, les ortigues del pit?

Germinen, els còdols?

 

L’abisme de la nit retorna

paraules dites,

pendents de sentit,

signes de la rancúnia,

alfabets mai descrits,

grafies sutzes de sons obscurs.

 

No hi ha temps, ni tempesta,

per esborrar-los.

Tot el contrari,

el silenci dels anys t’és plom a la gola,

la infàmia és una llet agre, de fel,

que et regalima

per la comissura dels llavis.