dilluns, 9 de novembre de 2015

VOLDRIA



 

-    creure’m que la CUP està fent canviar les coses
-     creure’m que ens podem “desconnectar” del govern espanyol, només dient-ho.
-     creure’m que hi ha una ampli sector de la societat catalana disposada a fer el què calgui per a aconseguir la independència, incloent-hi la desobediència civil.
-     creure’m que la independència és indispensable per a aconseguir una societat més justa.
-     creure’m que hi ha legitimitat democràtica sense tenir una majoria de vots.
-     creure’m que els convergents, de cop i volta, han capgirat el seu cervell i ara volen el què no han volgut durant anys i panys.
-     creure’m que és possible fer un país nou i just amb la mateixa gent que ens ha governat, robat i enganyat durant anys i panys.
-    creure’m que no ens estan enganyant una altra vegada.
-    creure’m, que ara, el senyor Mas i els convergents no volen, com sempre volen per damunt de tot, mantenir-se al poder costi el què costi
-    poder-me il·lusionar amb els discursos de la CUP com ara el d’avui al Parlament
-    poder-me impregnar d’una minúscula part de la seva força i convicció.
-    poder-me imaginar que, tot plegat, és un somni possible.
-    poder deixar de pensar que, tot plegat, no és una gran pèrdua d’esforços i, el què és pitjor, de temps.
-    poder deixar de pensar que, tot plegat, acabarà molt malament.


I, finalment,

Voldria creure’m que hi pot haver una altra manera de poder. Perquè s’ha de poder.

9 de novembre de 2015; segon 9N de la història catalana; primer dia d’una setmana històrica histèrica; enèsim dia d’un procés cap a no se sap on.



2 comentaris:

Nosaltres ha dit...

La CUP és una cosa i Convergència una altra de molt diferent.
Volem. Podrem!
Una abraçada!

joan ha dit...

Que CUP i Convergència són coses diferents ho tinc clar. La pregunta que em faig sempre és, quan diuen que negocien, de què deuen parlar? De què poden parlar?! Tot plegat s'escapa de la meva comprensió. Per això no m'ho puc creure.